Infermeres i escriptores, tenint cura dels lletraferits!

[dilluns, 22 d'abril de 2013]
Angelina Vilella, Rosamaría Alberdi i Miren Palacios a més d’infermeres són escriptores d’èxit. Amb diversos llibres publicats i molts projectes en marxa combinen l’art de la infermeria amb el de les lletres. Aprofitant la diada de Sant Jordi, han estat tan amables d’explicar-nos què significa per a elles escriure i què té a veure això de la literatura amb la infermeria.   Miren Palacios és poetessa. Aquesta infermera basca enamorada de Catalunya ara viu Bilbao però pocs són els Sant Jordi que passa fora de casa nostra. Diu que des de ben petita, a col·legi, ja se sentia inclinada per la literatura. Una inclinació que ha posat a les prestatgeries dels llibreters un assaig, “Euskadi: Claro, gris y negro”, i dos poemaris, “Más allá del interior” i ‘Toma mi mano’, que ha estat editat en una versió bilingüe en castellà i àrab. Per a Palacios la relació entre fer d’infermera i fer d’escriptora és ben estreta. “Totes dues activitats es basen en l’art, la inspiració i en el mestratge.” Tant és així que aquesta poetessa defens que “tot allò que diguis o com ho diguis està molt millor en vers”. Rosamaría Alberdi necessita poques presentacions. És una de les infermeres més conegudes de la professió gràcies als fruits de la seva tasca acadèmica. També l’han fet coneguda les seves incursions en altres àmbits com el de la política. Entre 2006 i 2012 va ser diputada al Parlament de les Illes Balears. Avui combina la docència amb l’activisme polític i la poesia, un gènere que estima “per la precisió o potser per la brevetat o potser inclús que sigui perquè no em queda més remei.” Probablement la seva passió per escriure no és la part més coneguda del seu perfil polifacètic, però es tracta d’una “necessitat” que l’ha tingut omplint folis en blanc durant molts anys. Per a ella ha estat “més aviat la manera de curar un símptoma o de que el símptoma es manifestés. De dir o de dir-me allò que només podia ser escrit.” En aquests moments prepara un nou poemari “Medida humana”. L’Angelina Vilella, infermera retirada, va arribar tard a la literatura. La pèrdua prematura de la seva filla la va llançar a escriure la seva primera novel·la “Temps d’Orquídies” protagonitzada per una Infermera. Vint anys després, Vilella compta amb bon nombre de relats i novel·les en el seu currículum. És una activa internauta i publica relats en el seu propi bloc i en el portal relatsencatala.cat. Li agrada escriure novel·la ja que li permet “fer aflorar la imaginació i la fantasia i fer treball de camp per conèixer bé l’ambient que vols descriure”. Ha enllestit fa poc la seu últim llibre “Som diferents!” que explica la història de l’Aurora i el Narcís, dos discapacitats psíquics, que s’enamoren i han de lluitar perquè els deixin estimar-se. Les trobareu a Sant Jordi Com és d’esperar, aquestes tres infermeres lletraferides viuran Sant Jordi intensament. Miren Palacios signarà llibres entre les 13 i les 14 hores a la parada situada a l’alçada del número 40 del Passeig de Gràcia. Per la seva banda Rosmaría Alberdi presentarà el seu primer poemari “Darrera Versió”, a les 19 hores, a la llibreria Jaume de Montsó de Palma de Mallorca. Un llibre en qual també ha intervingut com a il·lustradora l’artista mallorquina Paz Alomar. Per últim Angelina Vilella ha participat en el programa especial del Mirall de Catalunya Radio. Podeu escoltar la seva intervenció en aquest enllaç.

Infermeres i escriptores, tenint cura dels lletraferits

Infermeres i escriptores, tenint cura dels lletraferits - Noticias de ...